Bones pràctiques

Criteris i recomanacions generals

Criteris i bones pràctiques perquè el projecte participat es desenvolupi de manera respectuosa i compromesa amb els agents i territoris implicats:

1. 1. Dissenyar el procés i triar les metodologies a la mesura del projecte, les seves necessitats i els recursos disponibles.
      • Realitzar un procés de pensament rigorós i reflexiu durant la fase de disseny que permeti generar una resposta adequada al context i objectius.
      • Analitzar de manera crítica les referències emprades de processos similars per a adaptar les eines i extreure aprenentatges sense utilitzar receptes i copiar processos sense reflexió.
      • Ajustar el procés i les metodologies emprades als recursos disponibles (temps, coneixements, materials, espais, etc.).
      • El nombre de metodologies aplicades ha d’estar equilibrat amb la disponibilitat de les persones participants.
      • Evitar sobrecarregar a la comunitat amb sessions innecessàries quan ja s’ha captat la informació necessària i les noves dades deixen d’aportar informació rellevant.
      • Assegurar que els resultats recollits siguin suficients per a conclusions sòlides i combineu la flexibilitat del procés amb l’exhaustivitat de l’anàlisi i lectura crítica dels resultats.
      • Prendre consciència dels límits i, si no es perceb la capacitat de dur a terme alguna metodologia o de seguir endavant, es pot demanar ajuda o modificar el rumb del procés.
   2. Facilitar la participació de la comunitat i afavorir la diversitat.
      • Afavorir l’accessibilitat universal als espais de participació.
      • Utilitzar i adaptar les metodologies perquè siguin accessibles a diferents tipus de població (per exemple, llengua i llenguatge emprat, temps de dedicació, ús d’eines digitals, etc.).
      • Adaptar els horaris, les ubicacions i altres aspectes per a afavorir la conciliació.
      • Implicar perfils infrarepresentats en els espais de participació i cuidar la generació d’espais segurs per a l’expressió i escolta.
   3. Implicar la comunitat amb visió de col·laboració, retorn i apoderament.
      • Indicar els límits, els objectius i les intencions del projecte per a evitar falses expectatives.
        • Exposar de manera clara el recorregut del projecte.
        • Aclarir quin grau de participació té el projecte.
        • Indicar l’impacte esperat del projecte.
      • Valorar el temps dedicat a la participació i coneixement compartit.
        • Citar les fonts i els informants en el projecte.
        • Demanar els permisos corresponents a les persones participants (enregistrament, imatge, etc.) i utilitzar la informació obtinguda segons els acords.
        • Adaptar els ritmes del projecte i metodologies a la comunitat, i no a l’inrevés.
        • Evitar la fatiga de les persones participants equilibrant un procés amb valor i rigor, però sense longitud i demandes excessives.
      • Generar retorn d’aprenentatges, resultats i devolució.
        • Fomentar espais d’aprenentatge mutu.
        • Compartir coneixements que aportin informació de qualitat a la població.
        • Contactar i realitzar seguiment de les persones informants.

Aquestes bones pràctiques, juntament amb un coneixement i exploració de les metodologies, poden ajudar a enriquir els processos de recerca i projectes professionals amb un contacte respectuós, considerat i càlid cap a les comunitats que habiten els entorns de treball. Recordar que no totes les persones tenim per què aplicar les mateixes eines. Si es considera que aquestes eines no són idònies, però tenen valor, es pot comptar amb altres estudiants o professionals que puguin ajudar en el treball de camp. Enfrontar-se a dissenyar un procés d’implicació ciutadana i aplicar-lo és un repte; per això, ens agradaria que aquest contingut permeti sentir-vos amb més confiança i eines per a portar-lo endavant.