Entrevistes en moviment

Descripció

Les entrevistes en moviment són converses en profunditat dutes a terme mentre la persona entrevistada i l’entrevistadora caminen per l’espai (Clark i Emmel, 2010) (foto). El propòsit principal és reflexionar sobre la relació entre les persones i els llocs, i també sobre el seu paper en la construcció quotidiana d’experiències, de pràctiques i de materialitats significatives.

El trànsit pels espais permet captar els significats individuals i col·lectius associats al lloc. El fet de caminar al costat de qui habita o transita un lloc facilita la comprensió de l’experiència quotidiana, la qual cosa permet desentranyar com es configuren les relacions socials, polítiques i econòmiques mitjançant l’espai viscut (Büscher i Urry, 2009; Kusenbach, 2003; O’Neill i Roberts, 2019). A més, el format contribueix a trencar la formalitat i genera més naturalitat i una espontaneïtat en les respostes.

Durant les entrevistes en moviment, la rellevància dels llocs pot sorgir de diverses maneres en el relat del participant (Di Masso et al., 2025). Les persones poden assenyalar un lloc (Elwood i Martin, 2000), la qual cosa desencadena una descripció, o contar una història sobre la seva relació amb aquest. Alternativament, el lloc o les característiques espacials assenyalades poden parlar per si mateixes sense paraules addicionals (Clark i Emmel, 2010), i apel·lar significats socialment compartits incrustats en el lloc. De la mateixa manera, en alguns casos, els participants assenyalen característiques espacials específiques per confirmar el que es diu, per la qual cosa, el fet material de notar allò de què s’està parlant funciona com a evidència empírica de l’entitat «real» del lloc (Elwood i Martin, 2000).

Per què és útil?

Permeten l’obtenció directa i espontània de la informació o les reflexions de les persones que participen. Són especialment útils si volem saber com practiquen els llocs i quina importància hi donen.
Fomenten conceptes o idees, atès que els llocs, com a contextos, ajuden a generar converses més fluides i creatives.
Recopilen la relació amb els entorns, perquè ens ajuden a capturar els moments més autèntics i significatius en relació amb els espais.

Quan?

Les entrevistes en moviment es poden executar en diferents moments d’un projecte. L’elecció del moment ideal ha de considerar:

Els objectius específics de cada fase investigativa.
Els esdeveniments estacionals o les rutines rellevants en l’espai estudiat.
L’evolució de la relació que es pot establir amb els participants.

Com?

Pas 1. Preparació: fase inicial en què es defineixen els objectius i s’estableix el guió. Se selecciona el context o la zona on es farà el recorregut, encara que aquest no es determina i es deixa a la mercè de la persona entrevistada. Es recomana contactar i concretar la cita amb antelació, a més de compartir el guió.
Pas 2. Execució: es recomana començar l’entrevista en un lloc tranquil, on hi hagi la possibilitat d’explicar bé el procés, respondre els possibles dubtes de la persona que hi participa. Així mateix, es recomana iniciar l’enregistrament i el recorregut sent flexibles i permetent que la persona que participi guiï la conversa i la trajectòria. Durant el desenvolupament, cal parar esment als punts d’interès que assenyali o les característiques espacials. Un cop acabat el recorregut, cal resumir els punts clau, per tal de donar l’oportunitat d’afegir o matisar algun punt i acomiadar la persona participant agraint el seu temps.
Pas 3. Revisió: sense la presència de la persona que ha participat, és convenient observar i prendre notes dels llocs per on s’ha transitat, sempre tenint present l’objectiu de l’entrevista en moviment. Això pot proporcionar informació addicional valuosa.
Pas 4. Transcripció i anàlisi: transcriure els enregistraments, recuperar la trajectòria generada mitjançant el sistema GPS i incorporar les notes preses o les fotografies després de l’entrevista. Amb el document, se selecciona el mètode d’anàlisi i es conclou amb una reflexió sobre la importància dels llocs i les trajectòries i com han influït en la construcció de les verbalitzacions de la persona participant.

Materials

Gravadores d’àudio portàtils de bona qualitat.
Auriculars per monitorar la qualitat del so i tenir la certesa que s’està gravant l’entrevista correctament.
És recomanable disposar de micròfons de solapa, perquè permeten llibertat de moviment i capturen l’àudio de manera clara.
De manera complementària, es pot usar una càmera de vídeo per gravar la conversa i, a més, amb l’objectiu de captar les imatges dels llocs o dels espais per on es desenvolupa l’entrevista.
Telèfon mòbil connectat a algun sistema de GPS (com a opció tecnològica per registrar el trajecte fet durant l’entrevista).
Bloc per anotar notes o detalls importants (posteriors a la realització de l’entrevista en moviment).

Resultats esperats

A més de les dades verbals tradicionals, aquest mètode genera dimensions espacials i performatives úniques en què l’espai i el moviment actuen com a agents actius. Aquests resultats poden ser:

Perfil de la persona entrevistada i relació amb el territori: característiques sociodemogràfiques (edat, gènere, ocupació, vinculació històrica amb el lloc, etc.), funció territorial —per exemple, si es tracta d’una persona usuària quotidiana (veïnat), gestora (funcionari/a), visitant (esporàdica)—, experiència espacial (freqüència d’ús del recorregut, coneixement de rutes alternatives).
Contingut explícit en moviment: discursos situats (opinions que canvien segons fites del trajecte, per exemple, «Aquí abans hi havia…» enfront d’«Aquest encreuament ara…») i narratives georeferenciades (històries vinculades a punts específics del camí).
Comprensió contextual ampliada: dinàmiques espaisocials —com el disseny del lloc, com la il·luminació i l’accessibilitat, condiciona interaccions, poder i territori (per exemple, conflictes per usos de l’espai entre comerciants enfront de vianants).
Estructures relacionals especialitzades: xarxes de mobilitat (punts de trobada informal detectats durant el recorregut), actors invisibles (persones o grups que només apareixen en certs trams, com ara venedors ambulants).
Anàlisi temàtica sobre la ruta: nodes geogràfics (llocs que concentren significats, per exemple, una plaça com a símbol de resistència), metarelats espacials (patrons com «seguretat 0 inseguretat» associats a zones específiques).
Elements no-verbals en trànsit: canvis corporals (ritme quan es camina, pauses forçades o eleccions de direcció).
Interaccions espontànies o implícites: salutacions a coneguts durant el trajecte (registre etnogràfic), petjades humanes no planificades (per exemple, grafits, dreceres).
Troballes processuals territorialitzades: hipòtesis emergents (per exemple, relació entre la mena de paviment i la percepció de benestar), validació contextual, com teories prèvies contrastades amb l’experiència in situ.
Resultats espacials específics: mapes vivencials (rutes preferides o evitades i els seus motius subjectius), biografia del lloc (capes històriques revelades quan es comparen relats amb canvis físics).

Recomanacions

Consulteu la previsió meteorològica el dia anterior. Si la previsió és dolenta, estudieu alternatives de dates o enfront de la impossibilitat de transformar l’entrevista a un format tradicional en interior.
Envieu un recordatori a la persona participant per confirmar els detalls de la trobada i eviteu absències, sobretot quan s’ha programat amb molta antelació.
Abans d’iniciar la caminada, comproveu que tots els aparells d’enregistrament i el mòbil estiguin funcionant correctament.
Roba i calçat còmodes, atès que s’estarà caminant durant el transcurs de l’entrevista.
Delimiteu un perímetre clar pel qual es camina, i controleu no sortir dels límits establerts. Dins d’aquests, mantingueu la llibertat de la persona entrevistada per vagar.
Estigueu preparats per als canvis inesperats durant el trajecte i per a la possibilitat que s’hi incorpori alguna persona, sorolls o altres interrupcions durant la caminada.
Genereu una conversa de confiança fluida i natural. El moviment pot ajudar-hi.
Si useu vídeo, cal assegurar-ne un bon ús.
Un cop acabada l’entrevista, reitereu les gràcies a la persona participant, mantingueu els canals oberts de comunicació i, quan sigui possible, compartiu els resultats rellevants de l’estudi.

Recursos

Walking Interviews – Research Methods Toolkit

Guia concisa sobre entrevistes caminades, amb suggeriments pràctics per planificar, desenvolupar i reflexionar sobre aquest enfocament. Presenta exemples d’ús i els beneficis d’incorporar el moviment al procés d’entrevista.

How to conduct a walking interview – CultureHive

Recurs clar i accessible que explica com dur a terme entrevistes caminades, incloent-hi consells per triar la ruta, establir una relació de confiança i registrar la conversa.

Walking Interviews – Social Research Update (University of Surrey)

Article acadèmic de referència que analitza el valor metodològic de les entrevistes caminades. Explora com el moviment i l’entorn influeixen en la narrativa, la memòria i la interacció, i també les seves implicacions ètiques i logístiques.

Referències

Büscher, M. i Urry, J. (2009). Mobile methods and the empirical. J. Soc. Theory, 12, 99-116. https://doi.org/10.1177/1368431008099642

Clark, A. i Emmel, N. (2010). Using walking interviews. Morgan Centre Working Paper. University of Manchester.

Di Masso, A. et al. (2025). What is so good about walking interviews? Expanding the geo-indexical virtues of making meaning on the move. Res. Psychol. https://doi.org/10.1080/14780887.2025.2459704

Elwood, S. A. i Martin, D. G. (2000). «Placing» interviews. Location and scales of power in qualitative research. Geogr., 52, 649-657. https://doi.org/10.1111/0033-0124.00253

Kusenbach, M. (2003). Street phenomenology. The go-along as ethnographic research tool. Ethnography, 4, 455-485. https://doi.org/10.1177/146613810343007

O’Neill, M. i Roberts, B. (2019). Walking methods. Research on the move. Routledge.