Entrevistes grupals (grups focals o focus group)

Descripció

El concepte d’entrevista grupal és similar al d’entrevista individual, però amb una diferència important: en les entrevistes grupals, es busca aprofitar la interacció entre les persones que hi participen. És a dir, es potencia que, mitjançant l’intercanvi d’idees, desacords i diferents punts de vista, sorgeixin processos de construcció col·lectiva del coneixement (Garay Uriarte, 2002).

En el desenvolupament o l’aplicació d’aquesta tècnica acostumen a aparèixer tres variacions que convé aclarir: entrevista grupal, grup focal i grup de discussió. Es poden definir de la manera següent (Garay Uriarte, 2002):

• Grup focal: té com a objectiu centrar la conversa en un tema específic.
• Grup de discussió: més comú en la tradició espanyola de recerca qualitativa, es refereix a grups que intenten reproduir les situacions de conversa d’un tema en un entorn social determinat.
• Entrevista grupal: genera una conversa fluida i natural al voltant d’una sèrie de temàtiques, mitjançant una estructura de preguntes.

Per què és útil?

• Permet l’obtenció d’una visió àmplia sobre un tema específic, i pren com a base les opinions, les creences, les reaccions, les raons i les percepcions expressades pels participants.
• Fomenta la creació d’idees innovadores, dialogades i més desenvolupades, i aprofita la interacció i reflexió que es dona dins del grup.
• Possibilita l’exploració de temes delicats, polèmics o difícils de tractar a causa de la seva complexitat i sensibilitat.
• Fa diagnòstics que contribueixin a la planificació, l’execució i l’avaluació de programes i serveis, tant públics com privats.
• La seva capacitat per combinar-se eficaçment amb altres mètodes qualitatius, com l’observació directa o les entrevistes individuals.

Quan?

• Període d’inici o exploració de la recerca: per acostar-se a les persones que hi participen i crear vincle, mapejar les seves significacions i opinions inicials, identificar dinàmiques grupals rellevants o testar enfocaments de moderació, analitzar fenòmens que tenen una dimensió social o col·lectiva (dinàmiques informals fan que alguns temes s’entenguin millor), detectar consensos i divergències inicials, etc.
• Període de desenvolupament o anàlisi de la recerca: per explorar significats compartits en profunditat i contrastar perspectives grupals i, alhora, entendre com es construeixen les opinions grupalment i col·lectivament.
• Període final o validació de la recerca: per validar interpretacions; identificar canvis en les opinions, percepcions grupals i fer devolucions ètiques.

Com?

• Pas 1. Preparació: la fase prèvia de disseny és clau per assegurar un grup focal efectiu. Cal tenir en compte els aspectes següents:
  • Selecció de la persona moderadora: ha de tenir formació, experiència i habilitats per guiar el grup. La seva funció és gestionar temps, estimular el debat sense imposar, reconduir possibles conflictes i destacar temes rellevants que emergeixin espontàniament (Bryman, 2016).
  • Elaboració del guió: es dissenya una guia flexible de preguntes organitzades per temes. El nombre i tipus de preguntes dependrà de si el grup és homogeni. Han de ser clares, comprensibles i permetre el debat.
  • Elecció de participants: es contacta formalment amb les persones convidades i s’explica el propòsit de l’estudi, sol·licitant consentiment informat i oferint informació sobre possibles incentius. És fonamental garantir l’anonimat i complir amb criteris ètics.
• Pas 2. Conducció: fase de desenvolupament en sis moments (Litosseliti, 2003):
  • Introducció: benvinguda, presentació del projecte, normes bàsiques, explicació de l’ús d’enregistraments i breu autopresentació de les persones participants.
  • Fase de formació: inici del diàleg. S’introdueix el tema de manera general i es genera un ambient de confiança.
  • Fase d’intercanvi: s’aborden els temes centrals. Sorgeixen opinions diverses, desacords i funcions dins del grup. La persona moderadora ha de facilitar una participació equilibrada.
  • Fase d’acompliment: debat actiu. S’aprofundeix en els temes clau, es manté el focus i es gestiona els temps.
  • Fase de dissolució: s’anuncien els últims minuts. La persona moderadora resumeix els punts tractats i dona espai per als comentaris finals. S’agraeix la participació, es reforça la confidencialitat i s’ofereix compartir els resultats.

La durada del grup de discussió dependrà del guió preparat, de la mateixa dinàmica del grup i de com intervé la persona que modera. Generalment, el temps és d’una o dues hores i no és aconsellable que sigui molt més llarg, tret que s’hagi consensuat prèviament i es facin pauses (Ballestín i Fàbregues, 2018).

• Pas 3.  Registre, anotació i transcripció: encara que la sessió ha de ser gravada, és clau que una altra persona, diferent de la persona que modera, prengui notes durant la conversa. Aquestes anotacions han d’incloure qui parla i les aportacions més rellevants, usant paraules o cites textuals. També han d’incloure elements visuals generats (esquemes, paraules clau o acords anotats en pissarra o rotafoli). Aquest suport facilitarà molt el procés de transcripció posterior.
  La transcripció s’ha de fer al més aviat possible per no perdre detalls no-verbals o confusions entre intervencions simultànies. El procés i el format són similars al d’una entrevista individual, però diferenciant clarament totes les persones que hi han intervingut (Ballestín i Fàbregues, 2018). A més, es pot disposar d’un contingut visual complementari (fotos de pissarres, notes adhesives usades).

Materials

• Guió flexible de preguntes: ha de preveure preguntes obertes, comprensibles i agrupades temàticament. Es pot adaptar durant la sessió en funció del desenvolupament del grup.
• Pissarra o rotafoli: permet registrar idees clau, visualitzar acords o desacords, i ajudar el grup a seguir l’estructura del debat.
• Gravadora d’àudio: fonamental per al registre complet de la sessió, sempre amb consentiment informat. Es recomana l’ús de micròfons per assegurar la qualitat de l’enregistrament.
• Sistema de transcripció i anàlisi: es recomana disposar d’un índex temàtic, identificar clarament cada persona en la transcripció i registrar elements visuals (esquemes, fotos, notes).
• Rellotge o cronòmetre: per saber els temps d’intervenció i per assegurar la verbalització de tots els temes.
• Targetes amb els noms de les persones (si no es coneixen): per ajudar a identificar cada participant.
• Aigua o algun tipus de refrigeri: ajuda a potenciar un ambient còmode, distès i d’intercanvi d’informació.

Recomanacions

1. Trieu una persona que moderi amb habilitats i competències perquè aflorin converses de les persones sense imposar la seva opinió, amb capacitat per fomentar un bon ambient, intervenir només quan calgui.
2. Seleccioneu i prepareu bé les persones participants: cal cerciorar-se que compleixen els perfils adequats i que tenen experiència en els temes que es tractaran en l’entrevista.
3. Grandària del grup: es recomana entre sis i deu persones. Per a temes delicats o complexos, els grups petits (3-5) afavoreixen la participació activa. Per a temàtiques més generals, es poden incloure fins a quinze persones, tenint en compte els desafiaments de moderació. És útil preveure un 20-30 % de participants addicionals per cobrir possibles absències.
4. Elecció de l’espai: l’entorn ha de ser còmode, silenciós, accessible i lliure de distraccions (Fàbregues i Paré, 2010). Disposar les persones en cercle afavoreix la interacció i l’equitat en l’ús de la paraula. És recomanable que el lloc sigui familiar o pròxim per a les persones participants i que faciliti un ambient de confiança (Stewart i Shamdasani, 1990).
5. Incentius i motivació: per fomentar la participació activa i compromesa, pot ser útil oferir refrigeris, targetes regal, materials simbòlics o compartir els resultats de la trobada. Això ajuda a crear un clima més relaxat i col·laboratiu.
6. Fomenteu la participació de les persones, i eviteu que només unes intervinguin, manejar els conflictes o diferències d’opinió amb sensibilitat, reafirmar el valor de totes les opinions per evitar jerarquies o silenciaments.

Resultats esperats

Els resultats obtinguts depenen del disseny de les dinàmiques grupals, la composició dels participants i l’habilitat de moderació. Aquests es poden organitzar en:

• Perfil grupal: característiques sociodemogràfiques col·lectives (rang etari, distribució de gènere, nivells educatius predominants), funcions dins del grup (líders naturals, participants reticents, mediadors espontanis) i experiències compartides o divergents respecte al tema investigat.
• Contingut discursiu: consensos i dissensos identificats en les interaccions, narratives col·lectives que emergeixen de la discussió (per exemple, «Tots aquí pensem que X, però difereixen en Y»), i contradiccions entre discursos individuals i grupals.
• Dinàmiques d’interacció: estructures de poder visibles en el debat (qui domina, qui se silencia), normes implícites del grup (per exemple, autocensura davant certs temes), xarxes d’aliança o conflicte entre participants.
• Anàlisi temàtica: nodes clau reforçats grupalment (per exemple, concepte d’«accés desigual» repetit per múltiples veus), metarelats compartits (per exemple, crítica unànime a polítiques institucionals), temes emergents no prevists en el guió.
• Elements no-verbals i visuals: reaccions grupals (riures, silencis incòmodes, gestos d’aprovació o rebuig), material visual generat (esquemes o paraules clau destacades en pissarres durant la sessió).
• Troballes processuals: hipòtesis validades o refutades per la dinàmica grupal, noves preguntes de recerca sorgides d’interaccions espontànies, bretxes identificades per a futures indagacions.
• Connexions i implicacions entre participants: emergència de vincles significatius entre les persones participants, més enllà del contingut explícit del debat. En alguns casos, aquestes dinàmiques deriven en propostes col·laboratives, i demostren que el diàleg grupal no només genera dades valuoses, sinó que també pot transformar relacions pràctiques entre les persones involucrades.

Recursos

Guía para la entrevista de entrevistas grupales

Lloc web on s’explica què és una entrevista grupal i s’ofereix la possibilitat de descarregar una petita guia introductòria sobre la tècnica.

Análisis temático para grupos focales

Lloc web on s’explica com s’analitzen les dades dels grups focals utilitzant l’anàlisi temàtica.

Referències

Ballestín, B. i Fàbregues, S. (2018). La práctica de la investigación cualitativa en ciencias sociales y de la educación. Editorial UOC.

Bryman, A. (2016). Social research methods. Oxford University Press.

Fàbregues, S. i Paré, M. H. (2010). El grup de discussió i l’observació participant. UOC.

Garay Uriarte, A. et al. (2002). Evaluación cualitativa del sistema de recogida de sangre en Cataluña. Esp. Salud Pública, 76, 437-450.

Litosseliti, L. (2003). Using focus groups in research. Bloomsbury Publishing.

Stewart, D. W. i Shamdasani, P. N. (1990). Focus groups: Theory and practice. SAGE Publications.