Descripció
L’entrevista qualitativa facilita l’accés a sabers situats de persones amb experiència directa, coneixements o vivències significatives sobre el context de treball. Es fonamenta en la curiositat, el diàleg i la capacitat d’escoltar activament (Mendoza, 2013), i promou el reconeixement del valor de les narracions personals com a font legítima de coneixement.
Aquesta metodologia consisteix en una conversa guiada entre una persona analista i una d’informant, dissenyada per obtenir les opinions, els coneixements, els judicis i les experiències, en un marc de relativa formalitat, encara que incentivant el diàleg fluid i espontani (Garay Uriarte, 2002). La recerca la inicia qui entrevista, es duu a terme amb un grup seleccionat segons un pla específic i empra un guió de preguntes flexible (Corbetta, 2003).
Per tant, és una eina basada en el discurs de les persones per construir coneixement mitjançant una interacció guiada (Mendoza, 2013). Durant la conversa, s’entrellacen referències al passat, al present i fins i tot al futur de la persona entrevistada. Aquest flux temporal permet comprendre les experiències personals en el temps, i també el sentit de vida i les formes d’existència individuals i col·lectives dels qui comparteixen el seu relat (Mendoza, 2013).
Per què és útil?
- Facilita la comprensió sobre com les persones interpreten i avaluen certs esdeveniments, contextos o experiències, i també el coneixement dels seus anhels, les seves pors i les seves expectatives futures.
- Permet obtenir informació sobre fets vitals històrics o actuals que les persones entrevistades van viure en primera persona.
- Documenta el llegat oral que conserven les persones, incloent-hi relats històrics de les comunitats i expressions culturals com mites, contes, llegendes i narracions populars sobre les persones, els elements i els territoris.
- Recull informació sobre els coneixements, les habilitats i les ocupacions de les persones, a més de les xarxes socials i vincles en què participa.
- Destapa el saber propi de la comunitat i la seva manera particular d’entendre i explicar el món, tal com es manifesta en la visió de la persona entrevistada.
Quan?
- Inicials o exploratòries: tenen com a objectiu familiaritzar-se amb el camp, identificar actors clau i fer un testatge preliminar. Són obertes i flexibles, i permeten detectar temes emergents i ajustar la metodologia.
- Desenvolupament o seguiment: entrevistes centrals del treball, perquè el seu objectiu és aprofundir en temes identificats, contrastar informació i explorar contradiccions. Així, presenten més estructura que les inicials, però conserven adaptabilitat per captar matisos.
- Finals o tancament: poden ser utilitzades per validar troballes, recollir síntesi de percepcions i, en alguns casos, retornar resultats als participants. Permeten avaluar canvis en els discursos i tanquen el procés amb un enfocament eticparticipatiu.
- Consideracions clau: la triangulació entre les fases enriqueix l’anàlisi (per exemple, comparar discursos inicials enfront de finals), el disseny flexible permet adaptacions segons aprenentatges obtinguts i el context sociopolític pot exigir ajustos en la planificació.
Com?
- Pas 1. Disseny i planificació: fase inicial en què es defineixen els continguts, les persones informants o entrevistades, el moment i la forma de registre, en funció del resultat o l’objectiu que va motivar l’entrevista. És important generar un guió orientatiu que estructuri els continguts de manera clara. Segons el grau d’estandardització, es diferencia en (Corbetta, 2003):
- Entrevistes estructurades: apliquen preguntes idèntiques en ordre i formulació a tots els participants.
- Entrevistes semiestructurades: treballen temes predefinits, però permeten adaptar l’ordre i la redacció de les preguntes.
- Entrevistes no-estructurades: només delimiten àrees temàtiques i s’adapten completament al desenvolupament de cada conversa.
- Pas 2. Elaboració de l’entrevista: procés de desenvolupament de l’entrevista amb la persona entrevistada. Es desenvolupa segons el grau d’estandardització i el guió dissenyat. No obstant això, s’identifiquen etapes dins de la realització que poden ser compartides:
- Obertura i presentació: aporta el context necessari a la persona entrevistada; s’aporta informació contextual i operativa sobre el desenvolupament de l’entrevista: objecte, temps, confidencialitat, etc.
- Pregunta introductòria: amb l’objectiu de potenciar que la persona entrevistada faci una primera intervenció. És fonamental que no sigui massa específica i que doni pas a l’inici de la conversa.
- Desenvolupament principal: segons el guió dissenyat.
- Tancament: abans d’acabar l’entrevista, assegura que s’han tractat tots els temes, a més d’oferir l’oportunitat d’agregar, d’aclarir o de corregir qualsevol punt de la intervenció. El tancament es fa amb un agraïment per la participació i la col·laboració.
- Pas 3. Anàlisi de l’entrevista: és útil elaborar un índex analític que resumeixi els temes tractats i faciliti la localització d’informació en els enregistraments. Una vegada s’inicia la transcripció de l’entrevista, l’índex permet transcriure el rellevant segons un esquema previ. És clau codificar adequadament cada entrevista per evitar confusions.
Materials
- Guió de l’entrevista ordenant els temes a treballar. Segons el nivell d’estructuració que es decideixi, comprendrà els temes a tractar o un nivell més alt de desenvolupament amb preguntes específiques.
- Gravadores d’àudio portàtils de bona qualitat. Recomanable l’ús de micròfons (sempre que sigui possible) per assegurar la qualitat de l’enregistrament.
- Rellotge o cronòmetre per controlar el temps de durada.
- Aigua o algun tipus de refrigeri que ajudi a potenciar un ambient còmode, distès i d’intercanvi d’informació.
- Quadern per prendre notes o detalls importants.
Recomanacions
- Adapteu l’entrevista al nivell de coneixement, de llenguatge i de motivació de la persona entrevistada. La persona entrevistadora ha d’assegurar un clima adequat, ha de mantenir l’equilibri de poder i ha d’evitar actituds jeràrquiques que afectin la conversa (Íñiguez, 2008).
- Mantingueu una actitud cordial i facilitadora, empàtica i clara en el paper d’entrevistadora. Adapteu el desenvolupament de l’entrevista al marc de referència de la persona entrevistada.
- L’entrevista ha de promoure la confiança, el respecte mutu i la comprensió, sense forçar respostes ni imposar significats (Íñiguez, 2008).
- És fonamental que respecteu els temps, assegureu la confidencialitat, cuideu el registre i l’entorn, i garantiu una dinàmica fluida i respectuosa.
Resultats esperats
Els resultats dependran de les preguntes plantejades i de la relació entre qui investiga i qui participa. Aquests es poden organitzar en:
- Perfil de la persona entrevistada: característiques sociodemogràfiques (edat, gènere, nivell educatiu, ocupació, origen etnicocultural), posició social o paper en la comunitat o institució (per exemple, líder comunitari, tècnic o beneficiari de polítiques), experiència rellevant (temps d’exposició al fenomen estudiat o coneixement especialitzat), etc.
- Contingut explícit: opinions i discursos directes sobre els temes, les narratives personals o les col·lectives que contextualitzen les dades, les discrepàncies entre discurs i acció, etc.
- Comprensió contextual: dinàmiques socioculturals (normes, valors, contradiccions de l’entorn), relacions de poder (jerarquies, conflictes o aliances entre actors), etc.
- Estructures relacionals: papers i connexions entre participants de la recerca i persones relacionades (líders, mediadors, exclosos), i xarxes de suport o conflictes emergents.
- Anàlisi temàtica: mitjançant nodes clau (conceptes recurrents com a «justícia» o «resistència») o metarelats (interpretacions subjacents, per exemple, desconfiança institucional).
- Elements no-verbals: llenguatge corporal i respostes emocionals, com ansietat i entusiasme, entre d’altres.
- Troballes processuals: noves hipòtesis o preguntes sorgides durant el procés, o validació o qüestionament de teories prèvies.
Recursos
Metodología de la investigación para las ciencias sociales: apuntes para un curso inicial
Manual introductori que contextualitza les entrevistes dins de la recerca en ciències socials i aborda la planificació i l’anàlisi.
Vídeo: ¿Qué es una entrevista cualitativa?
Explicació audiovisual clara i accessible sobre què és una entrevista qualitativa, quan s’utilitza i com dur-la a terme de manera efectiva.
La entrevista como técnica de investigación social: Notas para los jóvenes investigadores
Text breu i clar que introdueix reflexions crítiques sobre l’entrevista des d’una perspectiva llatinoamericana, especialment útil en contextos comunitaris.
Referències
Corbetta, P. (2003). Metodología y técnicas de la investigación social. McGraw-Hill.
Garay Uriarte, A. et al. (2002). Evaluación cualitativa del sistema de recogida de sangre en Cataluña. Revista Española de Salud Pública, 76, 437-450.
Íñiguez, L. (2008). La entrevista individual. A Métodos cualitativos de investigación en Ciencias Sociales. Maestría en Ciencias Sociales, Universidad de Guadalajara, CUCSH.
Mendoza, L. H. G. (2013). Acerca de la investigación sociológica y la entrevista cualitativa. Praxis Investig. ReDIE, 5, 82-93.