Mapatge col·lectiu

Descripció

Un mapatge és un procediment col·laboratiu que desafia les narratives territorials dominants, i se centra en les experiències viscudes i el coneixement de les comunitats. Es tracta d’una pràctica activa i col·lectiva amb la capacitat per construir narratives alternatives, que visibilitza necessitats espacials, fomenta la creació de xarxes d’interacció i noves maneres de relacionar-nos amb el territori.

El mapatge és tant un objecte com una acció: mentre que un mapa representa l’espai, el mapatge és el procés que identifica i representa realitats, relacions, percepcions i memòries dels qui el construeixen. El procés contribueix a la reflexió crítica, la qual cosa permet als grups analitzar territoris socials, subjectius i geogràfics mitjançant un enfocament interdisciplinari. Així, el mapatge permet representar realitats tant físiques com relacionals, amb capacitat per mostrar la construcció social d’un lloc o d’un territori.

El mapatge pot adoptar múltiples formes —físiques o digitals— i enriquir-se amb metodologies complementàries, com derives urbanes o entrevistes en moviment. La seva flexibilitat el fa especialment útil per fer lectures territorials situades que acompanyin els processos de diagnòstic i de transformació territorial.

Per què és útil?

  • Elabora un diagnòstic territorial, la qual cosa ajuda les comunitats a avaluar i comprendre el seu entorn per fonamentar l’acció col·lectiva i la formulació de polítiques públiques.
  • Organitza recursos i identifica barreres, i reconeix sistemàticament els obstacles, les limitacions i les narratives dominants que impacten negativament en les comunitats.
  • Connecta esdeveniments i problemes clau, i vincula successos significatius amb contextos socials, ambientals i polítics.
  • Permet una ràpida visualització dels problemes, la qual cosa proporciona una representació immediata i clara dels desafiaments territorials.

Quan?

El mapatge col·lectiu constitueix una eina útil per a l’anàlisi i l’avaluació d’un espai públic o d’un àmbit territorial prèviament delimitat. A més del seu valor diagnòstic, aquesta metodologia permet incorporar els sabers, les percepcions i les experiències de les persones participants, la qual cosa la converteix en una via efectiva per a la identificació de problemàtiques i formulació de propostes d’intervenció concretes.

En aquest sentit, el mapatge col·lectiu es pot emprar en les fases inicials d’un procés de recerca o de planificació, amb l’objectiu de detectar les necessitats, els conflictes o les mancances existents en el territori. Així mateix, és especialment pertinent en fases posteriors, tant per contrastar i validar les problemàtiques prèviament identificades com per construir, de manera participativa, possibles solucions o estratègies de millora. D’aquesta manera, es promou una comprensió més profunda i contextualitzada de l’espai, la qual cosa afavoreix intervencions més ajustades a la realitat viscuda per la comunitat.

Com?

  • Pas 1. Preparació: determinar el context a mapejar i generar una base cartogràfica que faciliti el posicionament i la referència a totes les persones participants. A més, s’han de seleccionar els temes i les categories que s’identificaran. Un cop delimitat l’àmbit territorial i temàtic, s’ha de preparar el sistema d’identificació. Podeu utilitzar iconografia general o pròpia, colors, formes o altres etiquetes que siguin d’interès.
  • Pas 2. Dinamització i senyalització del mapa: mitjançant una dinàmica en grup, s’elabora la identificació i la senyalització del mapatge. És important completar i recollir les apreciacions que fan les participants en el procés de senyalització, per intentar captar no només allò que es mapeja, sinó també les reflexions complementàries que puguin sorgir.
  • Pas 3. Conclusions: generar una lectura en plenari per assegurar la correspondència entre el resultat visual i les interpretacions de les persones participants. Durant la lectura grupal, recull aportacions, idees reforçades o possibles lectures contraposades. Poden ser punts de reforç o treball en dinàmiques posteriors. Per acabar, fotografia i documenta el resultat.

Materials

  • Pla base de gran mida. Pot estar muntat en un suport físic, que permeti punxar elements, o sobre una paret penjada, per facilitar la visió de les participants.
  • Llegenda i instruccions clares i visibles sobre les pautes de la dinàmica.
  • Elements per marcar el mapatge: logotips, etiquetes, post-its, xinxetes, retoladors, llapis, etc.
  • Opcional: gravadora en cas que no es disposi de gaires persones de suport en la dinàmica, per facilitar la recollida de testimoniatges.

Recomanacions

  1. Assegureu una representació fidel de la comunitat, en què involucreu grups normalment infrarepresentats.
  2. Establiu una primera ronda perquè totes les persones participants tinguin l’oportunitat d’aportar a la dinàmica.
  3. Definiu si implementareu pautes de participació, com establir un nombre màxim d’icones o elements per persona o definir categories mínimes requerides.
  4. Reconeixeu i valoreu el coneixement i l’experiència de les comunitats, i eviteu la imposició de perspectives externes o narratives dominants.
  5. Si sorgeixen aportacions contradictòries, documenteu i reconeixeu els diferents punts de vista. Aquestes diferències es poden explorar amb més profunditat en una altra sessió o registrar-se com a part del procés de mapatge.
  6. Assigneu un o més participants per documentar el procés, i assegureu que es conservin totes les idees, els debats i els resultats visuals. Proporcioneu suport tècnic si cal.
  7. Compartiu les troballes amb els participants.

Resultats esperats

  • Les persones participants desenvolupen una comprensió més profunda de les desigualtats territorials, de manera que assoleixen un coneixement més gran del seu entorn.
  • El procés fomenta la creació de narratives territorials alternatives que desafien les representacions dominants, permet la identificació d’actors clau, d’infraestructures i d’altres bretxes existents.
  • El procés genera recomanacions basades en dades per a la planificació territorial i l’assignació de recursos, per la qual cosa desenvolupa propostes de polítiques basades en experiències viscudes i recerca participativa.

Recursos

Manual de Mapeo – Iconoclasistas

Manual pràctic elaborat pel col·lectiu Iconoclasistas que recull més de cinc anys d’experiència i facilita tallers de mapatge col·laboratiu. Proposa una metodologia accessible i creativa que combina símbols, gràfiques i icones amb exercicis col·lectius de reflexió territorial. Inclou recursos descarregables, relats d’experiències i suggeriments metodològics detallats.

Urban Rooms Toolkit

Recurs desenvolupat per la xarxa britànica d’Urban Rooms per facilitar la creació d’espais de participació ciutadana situats. Inclou metodologies, experiències, eines i estratègies per fomentar el diàleg, la imaginació i la intervenció comunitària en el disseny de l’entorn urbà.

Guía: Cómo hacer un mapeo colectivo – VIC, La Aventura de Aprender

Guia didàctica desenvolupada pel Vivero de Iniciativas Ciudadanas (VIC) que proposa una metodologia clara i adaptable per al mapatge col·lectiu. Ofereix recursos per dinamitzar processos participatius de diagnòstic territorial des de la innovació ciutadana, amb un enfocament en l’espai públic i el coneixement col·laboratiu.