Marxes col·lectives

Descripció

La tècnica de marxes o recorreguts col·lectius, també anomenats derives, s’utilitza com a metodologia qualitativa per explorar un territori de manera participativa. Sovint s’utilitza en processos comunitaris i recerca social, i està especialment vinculada als espais públics en el món urbà i a escales de més extensió en contextos rurals. La tècnica consisteix a recórrer un espai (predefinit o no) amb un grup de persones que l’habiten (encara que no és condició imprescindible) per conèixer les seves impressions i percepcions. Generalment, l’objectiu és identificar de manera grupal problemàtiques, recursos i dinàmiques a partir de l’experiència directa i la interacció amb l’espai recorregut.

Acostuma a ser utilitzat amb versatilitat i és adaptable a diversos grups de persones i escales territorials. Es pot integrar com una fase de la tècnica de mapatge col·lectiu, però en el recorregut col·lectiu no necessàriament es genera un producte cartografiable. L’èmfasi es troba en l’experiència del recorregut grupal en relació amb l’espai.

Els recorreguts col·lectius són utilitzats en diagnòstics participatius d’àmbits rurals i urbans. Des de la perspectiva feminista, són processos de reconeixement de l’experiència diferencial de les dones sobre l’espai, que, com que es troben més en la vivència que en el discurs, faciliten l’horitzontalitat i, per tant, la inclusió de col·lectius sovint absents en la planificació territorial tradicional.

Per què és útil?

Recull les percepcions i les vivències de les persones sobre els espais des d’un format molt adaptable i directe.
La seva flexibilitat i adaptabilitat fan que es pugui aplicar en diferents contextos i grups.
Permet visualitzar i analitzar l’espai des de la vivència personal, alhora que pot generar un espai per a un relat comú sobre el territori.
Facilita la construcció de la confiança amb l’equip de recerca o altres persones del grup, per la qual cosa és indicat per iniciar processos amb continuïtat temporal, o constituir grups motors o equips de treball.
Com que és relativament fàcil de fer i exigeix pocs materials, constitueix una tècnica fonamental per a una primera aproximació i diagnòstic d’un territori.

Quan?

La marxa col·lectiva és una eina d’exploració i anàlisi, per la qual cosa s’utilitza en els primers moments d’un procés o en l’acostament a un territori com a forma d’un diagnòstic participatiu. Però també aporta, en les fases d’anàlisi, disseny d’estratègies o avaluació d’intervencions des d’una perspectiva participativa. A més, facilita més legitimitat i consens sobre els espais analitzats i les necessitats identificades.

Com?

Definició del recorregut en funció dels objectius: el disseny pot incorporar diverses fites o parades que constitueixen espais d’interès per a l’anàlisi (zones de conflicte, espais d’intervenció, places, itineraris freqüents, etc.). S’aconsella calcular els temps en un recorregut de prova de l’equip investigador.
Selecció de participants: convida persones de què es vulgui tenir la percepció de l’espai analitzat (veïnatge, stakeholders, personal tècnic). Poden tenir un coneixement del territori o no, segons els objectius del procés. Sovint, s’organitzen aquests recorreguts amb persones que no acostumen a participar en altres processos de definició de prioritats sobre els espais (dones, persones immigrades, joves).
Recorregut i observació: durant la marxa, les persones participants identifiquen i exploren elements de l’entorn segons la dinàmica proposada. En molts casos, es tracta de recorreguts freqüents o evitats, punts conflictius, necessitats no resoltes, llocs de confort i seguretat o, per contra, espais amenaçadors o problemàtics.
Diàleg i reflexió: cap al final del recorregut o en els diferents punts, es facilita l’intercanvi i el diàleg sobre l’observat, i es dona lloc a l’intercanvi de les diverses sensacions i experiències.
Registre: la sistematització de la informació recollida és fonamental, però pot prendre formes molt variades i creatives. Des de prendre notes, fer petits vídeos, prendre fotografies, completar fitxes o deixar intervencions en els espais durant el recorregut, en les diferents fites o cap al final de la marxa. La dinàmica triada i els materials dependran en gran manera del perfil del grup, els temps i els objectius de la recerca.

Materials

Segons sigui la dinàmica que s’hagi dissenyat, els materials poden ser tan simples com una llibreta per prendre notes, gravadores per registrar les converses o càmeres per gravar o prendre fotografies.
Es poden utilitzar fitxes perquè cada participant registri les seves percepcions o facilitar materials com a retoladors, guixos i elements de collage per representar col·lectivament aquests contextos en un gran suport compartit pel grup.

Recomanacions

Dissenyeu el recorregut i feu-lo prèviament a la sessió programada per verificar temps, espais, etc.
Adapteu els materials i les consignes al grup de treball.
Aclariu i comuniqueu els objectius al grup des del començament de la sessió.
Faciliteu i garantiu l’horitzontalitat en l’exposició i la reflexió col·lectiva.
Tingueu en compte l’accessibilitat i el confort climàtic segons la condició i les necessitats de les persones convocades.

Resultats esperats

Identificació de reptes i recursos: permet definir problemàtiques i explorar possibles solucions des d’una mirada col·lectiva.
Observació directa i experiencial: es recull la informació sobre les condicions de l’espai en temps real i des de la mateixa experiència del recorregut.
Reconeixement i intercanvi de sabers: és una tècnica que valora la vivència sobre els espais, per això facilita l’horitzontalitat dels processos i dels diagnòstics, i promou l’intercanvi d’experiències i coneixements.
Integra l’individual en el col·lectiu: permet el diàleg i la integració de les diferents perspectives, la qual cosa enriqueix la interpretació de l’entorn.
Apoderament comunitari: promou l’apropiació de l’espai per part dels qui participen, i reforça el sentit de pertinença i la construcció col·lectiva de solucions.

Recursos

M anual de metodologías participativas

Aquest manual recopila tècniques i enfocaments aplicats en processos de recerca acció participativa (IAP) en contextos comunitaris, institucionals i territorials. Aporta eines per a l’anàlisi relacional i diagnòstic col·lectiu, incloent-hi el sociograma com a tècnica clau per identificar actors, vincles, posicions i conflictes en una comunitat.

Referències

Casellas, A. (2016). Espacios Públicos, Género y Diversidad: Geografías para unas Ciudades Inclusivas [Public spaces, gender and diversity: Geographies for inclusive cities]. Gender, Place & Culture, 23(10), 1510–1512.