Tornar a la pàgina principal

Sociograma

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l’autorització prèvia per escrit del titular dels drets.

Descripció

El sociograma és una tècnica que s’utilitza en processos comunitaris i enfocaments de recerca qualitatius i participatius per representar a grups i actors socials d’un territori i les connexions existents entre ells (CIMS, 2009). S’acostuma a fer en relació amb una temàtica o una situació d’interès i permet analitzar les diferents posicions dels actors socials enfront d’aquesta, i també diferenciar el tipus d’actor del qual es tracta i la seva incidència dins del context.

Constitueix una eina d’anàlisi relacional eficaç per valorar els recursos organitzatius d’una comunitat o d’un espai, perquè determina el nombre d’agents presents en cada situació, la seva força, la seva capacitat d’incidència, etc. També permet identificar possibles aliances i conflictes latents o existents. En aquest sentit, és una tècnica fonamental per conèixer el teixit social d’un espai, per establir estratègies d’aliances o per dissenyar processos col·laboratius o de mediació comunitària.

És una tècnica flexible i hi ha múltiples estratègies per a la seva elaboració. És desitjable adaptar-lo sempre al grup de treball, als estils organitzatius i als objectius. Es pot elaborar de manera participativa amb persones coneixedores del territori o involucrades a la situació analitzada. Alternativament, es pot construir a partir d’entrevistes, de revisió documental o d’observació, per part de l’equip d’intervenció o de recerca. És important tenir en compte que, com qualsevol mapa, és una interpretació situada de les relacions d’un moment i d’un context concret, condicionada per l’enfocament i les persones que el produeixen.

Per què és útil?

  • Sintetitza informació sobre les relacions entre agents derivada d’altres tècniques de recerca qualitativa, com entrevistes, recerca documental o observació.
  • És una eina flexible i adaptable a diferents escales territorials o espacials.
  • Permet visualitzar diferents nivells d’informació i interpretacions en un mateix gràfic, ja que identifica els agents, les relacions, els conflictes i també els recursos comunitaris.
  • Facilita una mirada analítica i estratègica sobre un context concret, i pot ser una representació viva que s’actualitza i canvia en diferents moments del procés.

Quan?

El sociograma és una eina d’exploració i d’anàlisi, per la qual cosa s’utilitza en els primers moments d’un procés o en l’acostament a un territori. Però la seva aportació també és important per a les fases d’anàlisi, el disseny d’estratègies o la presa de decisions, especialment si es tracta d’una perspectiva participativa.

Com?

Es duu a terme com a procés participat amb un grup de treball.

  • Pas 1. Preparació: fase prèvia que estableix el marc des del qual s’elaborarà el sociograma. Per a això, s’ha de delimitar l’espai, el territori o la situació sobre la qual es vol treballar. A més, és important aclarir objectius, definir el suport sobre el qual es fa i determinar la persona que facilitarà el procés i farà la representació gràfica.
  • Pas 2. Inici: fase inicial amb el grup de treball i la persona que desenvoluparà el sociograma. El desenvolupament participat del sociograma requereix definir i consensuar les categories i les formes de representació dels diversos actors i les seves relacions, de manera que siguin conegudes per totes les persones. A més, s’haurà de repassar i aclarir el marc previ definit, i també resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir.
  • Pas 3. Dinamització: a partir de preguntes disparadores, s’han de recuperar les aportacions de les persones participants, i validar les posicions en què se situen els actors i de quin tipus són. Posteriorment, s’estableixen les relacions entre ells.
  • Pas 4. Anàlisi i reflexió: un cop elaborat el mapa d’actors i relacions, es poden dur a terme anàlisis grupals o establir estratègies segons l’objectiu i la fase del procés.

Materials

  • Suport o tauler per representar les relacions entre els actors. Pot ser analògic (pissarra, paper gran per a paret o sòl) o digital (programes que permeten dissenyar taulers).
  • Categories consensuades per representar les diferents tipologies d’actors. Per exemple, triangles per a actors institucionals (poden ser externs al territori), rectangles per a actors socials organitzats i locals (presents en el territori), cercles per a sectors no organitzats o persones referencials en el procés.
  • Categories consensuades per representar les relacions entre els actors. Per exemple, línia sencera per a relacions fortes, línia puntejada per a relacions febles, una X per representar conflictes, etc.
  • Mapes de l’àrea d’estudi, que es poden utilitzar com els taulers territorialitzats per a la identificació dels actors.
  • Guies de preguntes disparadores, si és un procés participatiu.

Recomanacions

  1. Adapteu els elements de representació i els materials al grup de treball.
  2. Aclariu els objectius, establiu i compartiu per què us interessa mapejar el teixit d’actors, sobretot en el cas de desenvolupar el sociograma participativament.
  3. Tingueu present que el sociograma és una representació; per tant, deriva de la interpretació que hi fan les persones participants en l’elaboració.
  4. Les relacions representades en el sociograma acostumen a ser dinàmiques; per tant, podeu repetir-ho al llarg d’un procés per identificar possibles canvis.

Resultats esperats

El sociograma permet visualitzar i analitzar les relacions socials dins d’un grup o d’un territori, la qual cosa facilita la presa de decisions estratègiques. Entre els resultats esperats de la seva implementació, podem destacar-ne els següents:

  • Identificació d’actors clau: reconèixer les persones i els grups amb més influència en el context analitzat.
  • Mapatge de xarxes i relacions: comprendre les connexions existents entre els actors i com aquestes poden facilitar o dificultar la implementació de projectes comunitaris.
  • Detecció de conflictes i aliances: permet visualitzar tensions o possibles col·laboracions entre els diferents actors.
  • Disseny d’estratègies d’intervenció: basat en l’anàlisi del sociograma, es poden definir accions per enfortir relacions, mitigar conflictes o millorar la cohesió social.
  • Monitoratge de canvis en l’espai social analitzat: en aplicar-lo en diferents moments, es poden observar dinàmiques en les interaccions i avaluar l’evolució dels processos comunitaris.

Recursos

Manual de metodologías participativas

Aquest manual recopila tècniques i enfocaments aplicats en processos de recerca d’acció participativa (IAP) en contextos comunitaris, institucionals i territorials. Aporta eines per a l’anàlisi relacional i el diagnòstic col·lectiu, incloent-hi el sociograma com a tècnica clau per identificar actors, vincles, posicions i conflictes en una comunitat.

Referències

CIMAS (ed.). (2009). Manual de metodologías participativas. Observatorio Internacional de Ciudadanía y Medio Ambiente Sostenible. https://www.redcimas.org/wordpress/wp-content/uploads/2012/09/manual_2010.pdf