Testatge performatiu

Descripció

El testatge performatiu sorgeix de la relació entre les pràctiques urbanes i performatives. Aquest reconeix el potencial de la ciutat per esdevenir un espai d’experimentació i de percepció ampliada. És una metodologia experiencial que convida a la reflexió i a l’acció col·lectiva en l’espai urbà, amb capacitat per generar sentiment de pertinença i de comunitat. Com el seu nom indica, és una metodologia de prova, d’experimentació i d’avaluació de situacions urbanes imaginades i practicades.

El fet de practicar situacions urbanes mitjançant la performance (o acció) comporta un propulsor de la transformació social a partir de l’espai públic viscut. Igual que l’urbanisme tàctic, són «accions a curt termini que poden crear un canvi a llarg termini» (Lydon, 2012).

Les reflexions sobre l’espacialitat en l’urbanisme consideren el cos, de manera que indiquen altres camins, a part dels materials o físics, i revelen una dimensió simbòlica de l’espai. Aquí s’entén el cos com a subjecte de l’espai i així les performances urbanes permeten un camí entre la ciutat i el cos (polític i social) (Vaz, 2014).

La performance —com a comportaments i pràctiques corporals— es pot manifestar en els espais públics, de manera que «la intervenció urbana seria l’acció o el conjunt d’accions en l’espai públic per prendre part en un conflicte i convertir-se en eina per a la presa de consciència». En aquest sentit, el comportament humà i la pràctica corporal es constitueixen en elements de la intervenció urbana. Aquí hi ha un factor polític, perquè des de la dècada dels anys seixanta, «els artistes han usat els seus cossos per enfrontar-se als règims de poder i a les normes socials i com a eina per al quefer artístic» (Roses, 2015, p. 108).

Per què és útil?

• Fomenta la innovació, la diversitat i la participació, tant en l’escena artística com urbana, i enforteix el paper contestatari de l’art.
• Propulsa el debat i la transformació social, perquè visibilitza les problemàtiques socials i estructurals de la ciutat.
• Amplifica la manera com ens relacionem amb l’espai públic i les alteritats.
• Amplia la perspectiva contestatària de l’art i d’agents i col·lectius socials que poden visibilitzar injustícies i promoure la inclusió i la diversitat a la ciutat.
• Anticipa nous espais creatius per a la reflexió dels conflictes actuals  entorn de l’espai públic, i actua com a contrapunt a l’urbanisme constituït i hegemònic.

Quan?

El testatge performatiu és especialment útil en fases intermèdies d’un procés de disseny, planificació o intervenció urbana, quan ja s’ha formulat una proposta o una hipòtesi de canvi i cal observar com podria funcionar en condicions reals.

• Previ a la implementació definitiva d’una intervenció: per validar decisions de disseny, distribució d’usos o dinàmiques de mobilitat abans d’invertir en solucions permanents.
• En processos participatius o de codisseny: com a eina que facilita l’exploració compartida de possibilitats espacials i fomenta la implicació activa de les persones usuàries.
• En contextos d’alta complexitat o conflictivitat: on és clau identificar reaccions reals, tensions, malentesos o resistències abans d’avançar amb una transformació.
• Per fomentar la reflexió institucional o política: mitjançant l’experiència directa i viscuda de l’espai, es facilita la presa de decisions basada en l’ús i no només en el model.

Com?

• Pas 1. Definir l’escenari a testar: identifica quina situació urbana es vol assajar (per exemple, un nou encreuament per als vianants, l’ús temporal d’una plaça, la coexistència de diferents fluxos o el redisseny d’un equipament). Estableix l’objectiu d’observació.
• Pas 2. Dissenyar la situació: defineix les funcions, els elements a modificar i els recursos necessaris per simular o activar la situació. Pot implicar canviar usos, mobilitzar actors, delimitar zones, modificar recorreguts o activar activitats.
• Pas 3. Implementació del testatge: reprodueix la situació urbana en el lloc seleccionat, amb la participació de persones reals en condicions similars a les de l’ús previst. Observa reaccions, tensions, adaptacions espontànies i oportunitats emergents.
• Pas 4. Observació i registre: durant el testatge, fa observacions sistemàtiques: circulació, temps d’ús, conflictes, comentaris espontanis, elements que interfereixen o faciliten l’experiència. Recull també les vivències dels qui participen.
• Pas 5. Anàlisi i devolució: comparteix els resultats amb el grup o comunitat implicada. Contrasta la situació esperada amb la realitat observada i defineix els aprenentatges o els ajustos necessaris abans d’avançar cap a una implementació més permanent.

Materials

• Artistes
• Performers
• Fotografies
• Pintures
• Murals
• Música
• Teatre
• Objectes artístics
• Fullets

Recomanacions

1. La seguretat emocional i física del grup és prioritària: tingueu cura l’entorn, definiu límits clars i establiu protocols de respecte.
2. És important evitar l’espectacularització: la performance no busca entretenir, sinó activar el pensament i la sensibilitat crítica.
3. Trieu espais amb significats o conflictes rellevants per a les persones participants.
4. Podeu combinar aquest testatge amb eines com el mapatge col·lectiu, les entrevistes en moviment o cartografies afectives.
5. No subestimeu el valor del «joc seriós» (Turner, 1982); les accions lúdiques poden generar aprenentatges potents.
6. Documentar el procés —no només el resultat— és clau per a l’anàlisi posterior.

Resultats esperats

• Creació d’entorns més inclusius i accessibles que reflecteixin la diversitat i la creativitat dels seus habitants.
• Impuls de la innovació i la cohesió social.
• Intervencions que ressignifiquen la realitat per part de l’espectador i projecten la presa de consciència sobre aquesta realitat.

Recursos

Urban Rooms Toolkit

Recurs desenvolupat per la xarxa britànica d’Urban Rooms per facilitar la creació d’espais de participació ciutadana situats. Inclou metodologies, experiències, eines i estratègies per fomentar el diàleg, la imaginació i la intervenció comunitària en el disseny de l’entorn urbà.

Referències

Lydon, M. (ed.). (2012). Urbanismo táctico 2: Acción a corto plazo, cambio a largo plazo (2a. ed.). The Street Plans Collaborative. https://issuu.com/streetplanscollaborative/docs/urbanismo_tactico_2_digital_edition/5

Rosas, S. E. (2015). La performance como elemento de la intervención urbana para la toma de conciencia en el marco de un discurso latinoamericano. Hist. Arte, 25, 107-137. https://bdigital.uncu.edu.ar/15202

Turner, V. (1982). From ritual to theatre. The human seriousness of play. PAJ Publications.

Vaz, A. (2014). Tramas na cidade: Arquitetura e Performance. A E. Chaud i T. F. Sant’Anna (ed.), Anais do VII Seminário Nacional de Pesquisa em Arte e Cultura Visual. UFG, FAV.

Complementàries

Castro, N. (2022). Cultura y performance en el espacio público. https://www.agencia-arq.com/contenido-content/numero-7-cultura-y-performance-en-el-espacio-p%C3%BAblico-por-nancy-castro

García Perera, J. M. (2021). La performance anda suelta: Caminantes urbanos en España y Latinoamérica en el cambio de milenio. SOBRE, 7, 58-64.

Veiga Cabral, B. S. (2021). Performance, programa e cidade: Urbanismos do chão. Prumo, 8(9). https://periodicos.puc-rio.br/revistaprumo/article/view/1684/916