Tornar a la pàgina principal

Testatge tàctic

Descripció

L’urbanisme tàctic, també denominat de guerrilla o emergent, sorgeix en la primera dècada dels anys 2000 als Estats Units com un mecanisme de generació d’espai públic des de baix, subversiu i espontani (Salvador, 2023), també conegut pel seu abordatge com a urbanisme bottom-up.

Aquest enfocament de baix cap a dalt es basa en el principi de buscar i satisfer les necessitats i els desitjos de les persones que habiten el lloc, mitjançant la possibilitat de participar activament en la implementació dels projectes.

Per tant, el testatge tàctic té l’objectiu de transformar espais urbans mitjançant «petites tàctiques» que responguin a l’especificitat de cada lloc (placemaking) (Salvador, 2023).

Aquestes «petites tàctiques» es caracteritzen per l’experimentació d’idees creatives, de baix cost i dutes a terme a petita escala, de manera que es poden aplicar a partir d’accions participatives, col·laboratives, efèmeres, temporals o transitòries. La idea de l’urbanisme tàctic és que les accions a curt termini puguin crear un canvi a llarg termini (Lydon, 2012).

És una nova eina de transformació de l’espai públic que pot resultar o no en la seva adopció per part de les administracions públiques; per tant, depèn de si es genera una col·laboració entre el sector públic i el privat. Si el projecte esdevé d’una iniciativa institucional, pot perdre el seu caràcter insurgent que caracteritza l’abordatge bottom-up. Per tant, aquest punt genera polèmica, perquè potencia una transformació definitiva mitjançant el ja conegut i llarg procés burocràtic d’implementació de la planificació (Salvador, 2023).

Per què és útil?

  • Permet experimentar intervencions urbanes a petita escala, de manera ràpida, flexible i amb baix cost, per comprovar el seu impacte real abans d’implementar solucions permanents. Així es redueix el risc associat a canvis urbanístics de gran envergadura.
  • Involucra la comunitat en la creació i l’activació de l’espai públic, promou la seva apropiació col·lectiva i enforteix el vincle emocional amb l’entorn. Això facilita el desenvolupament de solucions ajustades a les necessitats locals reals.
  • Fomenta processos d’innovació i aprenentatge urbà, ja que crea oportunitats per provar, observar i ajustar idees de manera iterativa i col·laborativa. Aquesta metodologia valora el fer, l’assaig i la pràctica com a motors de transformació social.
  • A més, com que visibilitza i activa temporalment espais infrautilitzats o d’oportunitat, pot catalitzar processos de millora sostinguda en el temps i, fins i tot, impulsar la col·laboració entre ciutadania, administració i sector privat.

Quan?

Gran part dels projectes d’urbanisme tàctic serveix d’experiment i testatge per a intervencions definitives futures; és una fase d’assaig obert a possibles canvis o diverses adaptacions. S’utilitza principalment en les fases inicials, i serveix com una etapa de recopilació de dades sobre les necessitats locals i fomenta la participació ciutadana, mitjançant enquestes i escolta activa. En aquests casos són intervencions temporàries o transitòries.

També es pot utilitzar de manera ocasional, per donar ús a espais públics degradats o subtilitzats amb la finalitat de socialitzar i augmentar la integració comunitària. En aquest cas, són intervencions efímeres.

Com?

  • Pas 1. Selecció del lloc: triar un tram urbà amb potencial de transformació, connectivitat, ús mixt i alt trànsit per als vianants. Idealment, ha d’haver-hi conflicte entre mobilitat i habitabilitat, i permetre l’observació d’interaccions entre diversos actors (Mohankumar, 2020).
  • Pas 2. Diagnòstic del context: elaborar un mapatge ràpid de l’àrea: ús del sòl, fluxos per als vianants i vehicles, condicions físiques, serveis i infraestructura existent. Complementar amb enquestes, observació directa i anàlisi de conflictes o tensions (Mohankumar, 2020; Lydon, 2016). Per al pas de diagnòstic, podeu basar-vos en altres eines, com entrevistes, entrevistes en moviment o grupals.
  • Pas 3. Disseny i planificació de la intervenció: elaborar un disseny conceptual basat en el diagnòstic i definir els elements a instal·lar: mobiliari, senyalística, tractaments de superfície, vegetació, etc. Estimar costos, logística i involucrar els actors clau (Lydon, 2016). Per al pas de disseny, podeu basar-vos en altres eines com el taller de cocreació o de priorització.
  • Pas 4. Implementació tàctica: desplegar la intervenció amb materials reversibles i econòmics. Incloure senyalització clara, components visuals i zones d’interacció. Es recomana un equip de facilitació i documentació durant tota la jornada (Mohankumar, 2020; Lydon, 2016).
  • Pas 5. Avaluació i retroalimentació: observar l’ús real de l’espai, recollir opinions i comportaments. Comparar amb la situació prèvia. Sistematitzar aprenentatges i considerar ajustos per escalar, modificar o consolidar la intervenció (Mohankumar, 2020; Lydon, 2016). Per al pas de diagnòstic, podeu basar-vos en altres eines com a entrevistes, entrevistes en moviment o grupals; el qüestionari també pot ser una eina per sistematitzar la recollida de dades.

Materials

  • Pintura amovible o de baix impacte per a diverses marques i superfícies.
  • Senyalística temporal (cartells, cons, vinils, cinta adhesiva) i elements visuals per a comunicació (infografies, bàners, taulers participatius).
  • Mobiliari mòbil o fet amb materials reutilitzats (palets, pneumàtics, caixes, etc.).
  • Elements per delimitar i protegir: jardineres, barreres plàstiques, cintes.
  • Vegetació tant de port mitjà com una mica més gran, que millori el confort ambiental i generi potencialment espais d’ombra.
  • Eines per a registre: càmera, gravadora, fitxes d’observació.

Recomanacions

  1. Involucreu la comunitat des de l’inici: una intervenció tàcticament reeixida necessita la participació activa i el reconeixement d’actors locals (Lydon, 2012).
  2. Sigueu realistes en l’abast: un projecte petit però ben executat pot generar un impacte més gran que intervencions complexes sense seguiment (Mohankumar, 2020).
  3. Avalueu el marc regulador: si bé moltes experiències sorgeixen des de la informalitat o l’activisme ciutadà, considereu les condicions locals per evitar conflictes innecessaris.
  4. Projecteu o dissenyeu la intervenció amb criteris d’inclusivitat i perspectiva feminista: intenta eliminar les barreres arquitectòniques, generar recorreguts accessibles a peu o amb bicicleta, incloeu elements de descans o repòs i intenteu eliminar espais insegurs o mal il·luminats.
  5. Documenteu tot el procés: les imatges, els testimoniatges i les dades de l’ús són essencials per comunicar el valor de la intervenció i proposar continuïtat (Lydon, 2016).
  6. Aposteu per la reproductibilitat: dissenyeu amb materials i processos accessibles que permetin ser replicats en altres punts del territori amb facilitat.

Resultats esperats

  • Validació en temps real de solucions urbanes mitjançant observació directa, interacció ciutadana i prova d’ús.
  • Identificació de millores i ajustos necessaris abans de la implementació definitiva.
  • Apoderament ciutadà, en permetre a les persones participar activament en la transformació de l’entorn urbà.
  • Generació de dades empíriques sobre mobilitat, percepció de l’espai, convivència d’usos i nivell d’acceptació social.
  • Activació de l’espai públic, creant zones més segures, inclusives i habitables, encara que sigui de manera temporal.
  • Enfortiment de la col·laboració intersectorial entre ciutadania, tècnics, organitzacions socials i administracions públiques.
  • Sensibilització institucional, demostrant que el canvi és possible de manera ràpida, econòmica i reversible.

Recursos

Urbanismo táctico 2

Guia de referència que explora casos reals, principis i tàctiques per a transformar l’espai públic mitjançant intervencions temporals, accessibles i participatives.

Urb-i: Urbanismo transformador visual

Plataforma col·laborativa que documenta transformacions urbanes mitjançant imatges d’abans i després, i promoure estratègies tàctiques per millorar l’espai públic.

Training Material: A Tactical Urbanism Guidebook

Manual de formació que ofereix una metodologia pas a pas per planificar, implementar i avaluar intervencions d’urbanisme tàctic en diversos entorns urbans.

Street Plans Collaborative

Estudi pioner en el desenvolupament de l’urbanisme tàctic, disposa de múltiples recursos, projectes i eines pràctiques per fomentar la transformació de l’entorn construït des d’una perspectiva participativa.

Referències

Lydon, M. (ed.). (2012). Urbanismo táctico 2: Acción a corto plazo, cambio a largo plazo (2a. ed.). The Street Plans Collaborative. https://issuu.com/streetplanscollaborative/docs/urbanismo_tactico_2_digital_edition/5

Mohankumar, V. (2020). A Tactical Urbanism Guidebook (1a. ed.). Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit (GIZ) GmbH. https://www.giz.de/en/downloads/giz2020-en-tactical-urbanism-guidebook-india.pdf

Lydon, M., Garcia, A., Duany, A., Anderson, M. i Ziskind, A. (2016). Tactical Urbanist’s Guide to Materials and Design (Versió 1.0). The Street Plans Collaborative. https://issuu.com/streetplanscollaborative/docs/tu-guide_to_materials_and_design_v1

Salvador, A. J. (2023). El programa Piazze Aperte y la práctica del urbanismo táctico institucional en Milán. Ciudades, 26, 47-66. https://doi.org/10.24197/ciudades.26.2023.47-66