Històricament, s’ha promogut la idea que el racisme es relaciona més amb accions individuals que no pas amb lleis, normatives, protocols o procediments burocràtics. Aquest recurs educatiu obert, dissenyat per ser adaptable a diversos nivells educatius, convida a un abordatge ampli i sistèmic del racisme, trencant amb la concepció reduccionista que el limita a actes individuals o a problemes de caràcter moral. L’objectiu d’aquest recurs és contribuir a una comprensió estructural del fenomen i facilitar eines per combatre’l des de l’educació.
El toolkit s’articula en deu eixos temàtics que exploren com el racisme estructural opera en la vida quotidiana, genera obstacles i perjudicis continus a determinades persones i afecta profundament l’accés als drets, al treball, a la salut i a l’educació.
Cada eix d’aquest recurs ofereix al professorat eines conceptuals, exemples concrets i activitats pràctiques per portar la reflexió crítica sobre el racisme a l’aula. Les activitats estan pensades per treballar-se des de l’educació secundària fins a la universitat i inclouen tasques de recerca, mapatge, anàlisi de casos ficticis o reals i debats guiats. Se suggereix al professorat adaptar les activitats i el vocabulari al nivell del grup amb què es treballa. L’objectiu no és assenyalar opinions racistes a l’aula, sinó desmuntar una visió reduïda del racisme i proporcionar eines teòriques i pràctiques perquè l’estudiantat desenvolupi una mirada crítica sobre la desigualtat estructural.
Els deu eixos que conformen el recurs són:
- Racisme estructural: entès com una sèrie de dispositius institucionalitzats que produeixen desavantatge continu a persones d’ètnies, religions, orígens o colors de pell «altres». Aquest eix s’introdueix a partir de l’obra 300 actas, de Cristina Piffer, que exposa la violència estructural d’un sistema de classificació i d’esborrament identitari.
- Racisme institucional: considerat la força fonamental del racisme estructural, es manifesta a través de polítiques, normes i procediments incorporats al funcionament de les institucions, que afecten de manera desproporcionada determinats col·lectius. La performance Laços, de Priscila Rezende, ajuda a visualitzar la violència simbòlica i material inscrita en els cossos racialitzats.
- Racisme epistèmic: aborda la qüestió de què s’entén per coneixement i com es construeix, i assenyala que el pensament occidental s’ha erigit en l’única tradició legítima capaç de produir coneixement universal, objectiu i neutral. La il·lustració de Salmi López Valbuena connecta memòria, resistència i transmissió intergeneracional.
- Racionalitats ocultes del racisme: examina la normalització del racisme en el sentit comú, que s’oculta sota arguments considerats racionals —com els discursos politicojurídics— per esquivar-ne la naturalesa racial. The Library of Missing Datasets, de Mimi Ọnụọha, proposa una reflexió sobre els buits d’informació, que no són neutres.
- Fronteres múltiples: analitza les fronteres no només com a murs rígids, sinó com un conjunt complex de pràctiques que operen tant cap a l’exterior com cap a l’interior dels estats nació i funcionen com a tecnologies clau d’inclusió diferencial i de producció de desigualtat. La instal·lació Something to Hold Onto rep homenatge a les persones migrants que han perdut la vida en rutes interrompudes pel control fronterer.
- Capitalisme racial: exposa que el desenvolupament capitalista no es pot comprendre sense el colonialisme, i que el racisme n’és un element fundacional que va intensificar les jerarquies racials per fer més eficient l’explotació i l’acumulació de capital. La performanceMonumento vivo, de Marilyn Boror, denuncia l’extractivisme i la violència estructural.
- Opressions entrecreuades: aborda com l’encreuament de sistemes de dominació —raça, gènere i classe— genera situacions específiques i contextualitzades d’opressió, seguint les reflexions dels feminismes negres i de la teoria interseccional. Estudio de color, d’Adriana Tomatis, reflexiona sobre les jerarquies invisibles que travessen les relacions de classe, raça i gènere.
- Racisme digital: analitza com el racisme contemporani es manifesta, es reprodueix i s’amplifica a través de tecnologies digitals com els algoritmes, les bases de dades i la intel·ligència artificial. El racisme digital no es limita al discurs d’odi a les xarxes, sinó que constitueix una lògica estructural que participa en la producció i la gestió de les desigualtats racials. La tecnologia, presentada falsament com a «objectiva» o «neutral», invisibilitza el biaix racial incorporat. Aquest eix s’introdueix amb My Word, de Carme Puche Moré, un projecte audiovisual que evidencia els biaixos ideològics que produeix i reprodueix la intel·ligència artificial.
- Racialització de l’exclusió educativa: examina les trajectòries d’expulsió escolar, en què el currículum ocult o les baixes expectatives envers determinats estudiants normalitzen la marginació. Aquest eix s’introdueix amb l’animació A World of Difference, creada pel col·lectiu feminista de cinema independent Leeds Animation Workshop.
- Pedagogies crítiques antiracistes: proposa reconfigurar l’educació i valorar la diferència com una força política i epistèmica capaç de transformar l’aula en comunitat. Una pedagogia culturalment rellevant ha de partir de les experiències viscudes de l’estudiantat i confrontar directament les estructures de poder. Això exigeix polititzar l’aula i anomenar el racisme estructural com un acte de desobediència epistèmica i pedagògica. La instal·lació Afro in Progress, d’Ana Cebrián, denuncia el silenciament de les comunitats negres en l’educació formal i visibilitza la urgència de construir memòria col·lectiva.